14 FALSOS MITES SOBRE L'EMBARÀS

Existeixen molts mites sobre l’embaràs, el part i el puerperi que varien en funció de cada cultura i de cada època. Moltes vegades els amics, familiars i coneguts ens atabalen amb normes del que es pot i el que no es pot fer durant l’embaràs, sense saber del cert si és una raó científica i demostrable o simplement un consell que forma part de la saviesa popular. És inevitable que davant d’aquestes advertències a la dona que està embarassada li entrin pors i dubtes, fins al punt de modificar la seva vida diària.

■No cal duplicar les proves. Per exemple, no és necessari fer el seguiment de l’embaràs en el sistema públic de salut i alhora en una consulta privada. Fer ecografies per duplicat o que dos equips obstètrics facin el seguiment a la vegada no només no millora la qualitat de l’atenció ni els resultats en el part, sinó que pot arribar a causar problemes i contradiccions.


■No cal menjar per dos. No s’ha de menjar més, sinó millor.


■El coit no danya el fetus.


■La higiene diària no és perjudicial.


■No cal rentar-se els genitals més d’un cop al dia.


■La dona embarassada pot banyar-se en platges i piscines fins al final de l’embaràs.


■Dormir de bocaterrosa o panxa enlaire no perjudica el fetus.


■No hi ha cap tractament preventiu de les estries gravídiques.


■No hi ha cap tractament preventiu de la caiguda del cabell.


■La dona embarassada pot viatjar en moto i anar en bicicleta.


■No cal fer cap preparació especial dels pits per a la lactància: ni massatges, ni massatges als mugrons, ni cremes, etc.


■L’embaràs no influeix en la graduació ocular.


■Durant l’embaràs es poden utilitzar anestèsics locals com, per exemple, els d’odontologia.


■La probabilitat que una radiografia simple feta en el període periconcepcional afecti el fetus és molt baixa.


(Font: Infermeravirtual.com)

PREPART: 8 SENYALS QUE S'ACOSTA EL DIA "D"

Els canvis físics del prepart es poden anticipar al part de debò unes hores o un mes sencer. El prepart es caracteritza per l’inici de l’esborrament i la dilatació del coll uterí, que només pot detectar el metge, així com per una gran varietat de signes que l’embarassada pot detectar per si sola:

■Alleujament i encaixament.

■Sensació creixent de pressió a la pelvis i al recte.

■Pèrdua de pes o aturada de l’augment de pes.

■Canvis del nivell d’energia.

■Canvis de les pèrdues vaginals.

■Expulsió del tap mucós.

■Intensificació de les contraccions de Braxton-Hicks.

■Diarrea.

Aquesta informació està extreta d’un manual imprescindible: Què es pot esperar quan s’està esperant (Edicions Medici), de Heidi Murkoff, Arlene Eisenberg i Sandee Hathaway.

SOBRE LA GRIP A

Hola noies!
M'agradaria que donessiu un cop d'ull al vídeo de la Dra. Forcades. Abans de que comenci el període de vacunació el 16 de novembre, crec que val la pena escoltar els seus arguments basats en fets reals, en els seus coneixements en medecina i en publicacions de prestigi contrastat (mai en apreciacions personals), en el que ella desaconsella la vacunació. Si més no, us ha de servir per estar més informades encara que heu de dedicar-hi 1 hora, que és la duració del video. En cap cas vull dir-vos que no us vacuneu perquè és una decisió que heu de prendre vosaltres mateixes però la informació, repeteixo, és molt important.

Bon cap de setmana!

Llum

http://vimeo.com/alish/videos/sort:date

PERCEPCIONS EXTERNES DEL BEBÈ

Hola Mayra!
Aprofitant la teva pregunta, faig una nova entrada al blog perquè realment és una pregunta interessant que ens hem fet totes. Faig servir, per contestar-te, part d'un reportatge meravellós de National Geographic així com un article de la Dra. Gracía Rubio, instituto de Ginecología EGR. Hospital de la Zarzuela, que em sembla prou explicatiu:


"En el conjunto de teorías más o menos científicas, mitos y creencias populares sobre el embarazo una de las que más atrae la atención de las futuras madres es la que se refiere a las percepciones sensoriales del feto.

¿El feto oye?, ¿hay que hablarle?, ¿la música le estimula?, ¿reconoce voces?, ¿es más listo el bebé que fue estimulado sensorialmente en el seno materno?.
Durante tu embarazo... ¿estás hablando con tu bebé?

En todo ello hay hechos científicos, teorías basadas en experimentaciones más o menos serias, hay también mucha controversia científica y algunas falsedades. Veamos.

¿El feto oye?
El sentido del oído es uno de los que primero se desarrolla en el feto y está plenamente formado y funcionando a partir de la semana 28 de embarazo. El feto oye y según avanza la gestación oye mejor. ¿Cómo oye el feto?. Pues de dos formas: a través de la onda sonora que transmite el líquido amniótico y por la percepción de la piel de la madre.

¿Qué oye el feto?
El feto oye sonidos intrauterinos y extrauterinos. Esencialmente y de modo destacado, el feto oye los latidos de su propio corazón, los latidos de la arteria uterina y el pulso de la vena umbilical y oye los ruidos del arrastre del lecho placentario, es decir los ruidos del roce de la placenta con los demás órganos de la madre.

En un segundo término, oye los latidos del corazón de la madre y la voz materna por vía intrauterina y en último lugar, como sonidos más alejados, oye los sonidos del exterior.

La voz de la madre
El feto oye la voz de su madre y la oye por dentro. El cuerpo de la madre actúa como una perfecta caja de resonancia y los sonidos de su laringe llegan perfectamente al bebé. Ésta es la escueta realidad y a partir de aquí se entra en un amplio campo en el que hay hechos comprobados empíricamente pero que no pueden ser tomados como verdades científicas absolutas. Esos hechos muestran que el feto reacciona a la voz de la madre, generalmente moviéndose o cambiando de postura.

Y lo hace muchas veces después de un periodo prolongado de silencio de la madre. Pero no siempre reacciona y no todos los niños lo hacen. Esos hechos muestran que algunos bebés pueden llegar a recordar la voz de la madre y a diferenciarla claramente del conjunto de sonidos de todo tipo que perciben una vez nacidos.

Pero hay bebés que no dan muestra externa alguna de hacerlo. El feto es un organismo en desarrollo que reacciona a estímulos físicos y químicos y la voz es uno de esos estímulos y la voz de la madre es un estímulo poderoso que influye en su desarrollo. Pero el feto oye todos los sonidos que emite la madre y no diferencia los emitidos específicamente para él, por lo que los beneficios de hablarle directamente al feto entran dentro del terreno de lo no científico.

El feto oye todos los sonidos que emite la madre y no diferencia los emitidos específicamente para él, por lo que los beneficios de hablarle directamente al feto entran dentro del terreno de lo no científico


Los sonidos del exterior
Hay experimentos hidrofónicos que muestran que los sonidos que llegan al espacio intrauterino a las 36 semanas de gestación son un 30% inferiores a los emitidos desde el exterior. Si una conversación normal tiene una intensidad sonora de 80 decibelios, el bebé la percibe en el seno materno con una intensidad de 65 decibelios.

El bebé oye los ruidos del exterior. De forma atenuada, pero los oye. Y aquí volvemos a entrar en un terreno lleno de datos y especulaciones sobre los resultados de esos sonidos en el feto, desde teorías que hablan de los efectos beneficiosos de leerle el mismo cuento todos los días a la misma hora, hasta el famoso “efecto Mozart” sobre las maravillas que en su intelecto produce el escuchar obras de este compositor, sobre todo la sonata para dos pianos K448.

La literatura sobre el tema de los beneficios de los estímulos auditivos externos en el feto es amplísima y los datos en los que se sustentan esas teoría parecen en muchas ocasiones irrefutables, pero igualmente de amplia y de irrefutable es la que demuestra todo lo contrario.

Los cierto es que el feto oye la voz de su madre de forma interna y oye los sonidos del exterior, pero no por hablarle específicamente y con especial cariño y ternura, ni por leerle el Quijote ni ponerle una sinfonía va a ser un bebé más sano o más inteligente."



Terra Mujer / Dra. Gracía Rubio, instituto de Ginecología EGR. Hospital de la Zarzuela

Ja em diràs què t'ha semblat! Ah! I tinc una col·lecció de CD de música per bebès que ja et diré com es diu perquè val la pena. El que passa és que els meus estan una mica ratllats (massa ús)...

Una abraçada!

Llum

FEINA I EMBARÀS

Continuant amb el vostre blog i esperant que us sigui d'ajut, he decidit encetar avuí un seguit de temes que poden ser interessants referents a activitats de la vida cotidiana de la majoria de vosaltres i els punts on hem de parar atenció durant l'embaràs.

La majoria de les dones que treballen fora de casa, ho poden continuar fent durant l'embaràs, sempre que la seva ocupació permeti observar certes limitacions i no impliqui grans esforços ni risc de contacte amb sunstàncies tòxiques.

Fonamentalment, la gestant ha d'evitar que les activitats diàries arribin a esgotar-la donat que diversos estudis han comprobat que l'excés de treball pot ser causa d'un part prematur o de que el nadó neixi amb un pes inferior al que hauria de fer. És per això que cal valorar el tipus de feina que es realitza, les hores de deidicació que exigeix i la seva distribució temporal alñ llarg de la jornada. Aquesta valoració s'ha de fer tenint en compte no sols l'ocupació laboral sinó contemplant també les tasques que la futura mamà fa a casa.

Durant els primers mesos d'embaràs, pot mantenir-se gairebé qualsevol tipus d'activitat laboral que no impliqui esforços físics sempre que la embarassada no presenti cap transtorn que requereixi repòs.

Tan sols s'han d'evitar les feines en què hi hagi un contacte habitual amb productes tòxics que puguessin afectar el fetus com el benzol (utilitzat en la fabricació de pintures), l'arsènic (en la fabricació de colorants), el plom (que pot estar present en impremptes i fàbriques de pintures) o el mercuri (utilitzat en la fabricació d'aparells científics o de miralls). Si la futura mamà treballa en alguna indústria que utilitzi aquestes substàncies i ocupa un lloc de treball on s'hi exposi, cal que demani un trasllat de secció o bé, si això no fos possible, que deixi de treballar temporalment.

A més, és convenient que no treballi en llocs mal ventilats, especialment si es permet fumar i l'ambient està carregat de fum.

A mesura que l'embaràs segueix el seu curs, poden resultar cada cop més pesades les feines que requereixin estar massa temps d'empeus (cambreres, dependentes, perruqueres...) En aquests casos, és recomanable adoptar alguna mesura per reduir l'esforç (especialment al tercer trimestre), com repartir la jornada laboral o canviar de lloc dins l'empresa si és possible.

La legislació laboral dóna a la mamà unes setmanes de descans que es poden repartir entre abans i després del part. Moltes dones tol·leren bé la feina sense esgotar-se ni sofrir cap transtor fins just abans del part; no obstant, és convenient que deixi de treballar unes setmanes abans si la mamà nota que es cansa molt o pateix transtorns tals com cames inflades o mal d'esquena.